Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi Pàmies (Quaderns crema, 2006)
Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi Pàmies idazle katalanaren ipuin-bilduma (Quaderns crema, 2006). Hainbat sari irabazitakoa, besteak beste, Barcelona Hiria eta Premi Lletra d'Or.
Abentura edo akzio ikaragarririk bilatu nahi duenak ez du hemen horrelakorik aurkituko. Arrunt gertaera sotilak dira ipuinen abiapuntu, sarri askotan lehenengo parrafoan bukaera ere ematen zaigularik eta, aitzitik, idazlearen begirada zorrotzak eta idazmolde pertsonal horrek orrietara lotuta mantentzen zaituzte.
Gai unibertsalak lantzen dira ipuinik gehienetan, bakardadea, enbidia, zoriontasun(ez)a, bikote eta familia harremanak... Baina beti begirada bereziarekin eta ikuspegi pertsonalarekin, idazmoldeak ere harrotuz, Orain lehenengo pertsonan, orain bigarrenean edo hirugarrenean; lehenbizi zoom handiarekin, hurrengoan makroa erabiliz; hasi ironiarekin eta bukatu absurduarekin... Azken batean, guztiak ere limoiaren zaporearekin kontatuak, garratz bezain gozo. Imintzioa eginez, baina dastatuz.
Hogei bat ipuin labur (eta oso labur) dira liburukoak. Beharbada ez denak neurri eta maila berekoak. Gustatu zaizkit, esate baterako, La nostra guerra, Monovolum, Sang de la nostra sang edo Escabetx.
Si menges una llimona sense fer ganyotes (Sergi Pàmies, 2006)
No sents cap simpatia pel veí del segon primera. No t’ha fet res, tot i que l’experiència t’ha demostrat que no cal que algú faci res per caure’t antipàtic. D’ençà que el veí ha arribat a l’edifici l’has observat a distància, només per confirmar una impressió inicialmente negativa. Potser tens una actitud poc madura, però et fa l’efecte que si no projectessis certes dèries sobre el teu entorn la vida et seria més difícil. Si tens preferències de paladar que ni tu mateix t’expliques, i t’estimes més un plat de llenties que no, posem per cas, un d’espinacs, ¿per què no ser igualmente arbitrari amb els veïns? (Monovolum)
Després de molts anys de no fumar, el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va neixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. “Vull ser normal”, els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls. (Sang de las nostra sang)
No m’afeito. No agafo el teléfon. Per la manera com sona, penso que deu ser ella. Però si l’agafés i fos una altra persona, ¿com em sentiria? A la ràdio, he sentit que si menges una llimona sense fer ganyotes, s’acomplirá tot el que desitgis, però em fa por provar-ho, fer ganyotes i que cap desig no es faci mai més realitat. (Precisament parlàvem de tu)
