Avui, en català

Aquesta setmana, a Codesyntax, el lloc on treballo, hem publicat una web en català i a mi, l'únic catalanoparlant (mes o menys) de la empresa, m'ha tocat localitzar la web. Es dir, traduir la versió en euskera, umap.eu, al català, umap.cat. I m'han vingut records de aquells 2 anys a Barcelona, del 1990 al 1992; dos anys meravellosos.

Fa 20 anys, el mes d'octubre de 1990, vaig agafar el bus a Sant Sebastian, cap a Barcelona. Desprès de 3 anys estudiant biologia a la Universitat del País Basc (EHU), vaig fer la matricula a la Universitat de Barcelona, perque volia estudiar la especialitat de Zoologia. Aleshores no me'n adonava, però ara, amb la perspectiva que donen 20 anys, em sembla que volia sortir de Eibar, deixar família i amics, veure mon. Calia la possibilitat de anar a Madrid o a Canaries, però vaig escollir Barcelona. La idea de estudiar en catalá, més que un problema era un repta que m'agradava.

Els primers dies a la facultat no van ser gaire fàcils. Desprès de tota la vida estudiant en euskera, a Barcelona totes las classes eren en català, i jo no parlava ni una miqueta, clar; ni gens ni mica. Però en un parell de setmanes ja havia començat a prendre apunts (encara que fossin una barreja de expressions en euskera, castellà i català; un embolic terrible :-)

La primera setmana que vaig passar a Barcelona ja m'havia apuntat a la escola oficial d'idiomes, a Drassanes. En 2 anys vaig fer tres cursos de català (A, B i C). Cursos intensius: de dilluns a dijous, dues hores cada dia. I hi faltava molt poc. M'agradava aprendre catalá i la professora també va ajudar, la Gemma. Bona professora i molt atractiva. I vaig aprendre moltíssim amb la Gemma. Gracies i un petó!

Van ser 2 anys meravellosos. Encara que hagin passat gairebé 20 anys, me'n recordo moltissim de aquells anys. De la facultat, de la il·lusió per ser biòleg, de Barcelona, de la meva primera moto, dels preparatius per a la Olimpiada i el Cobi, de Sopa de Cabra (Bona nit, malparits!) i el roc català dels anys 80-90, del Dream Team de Cruiff i del jove Guardiola, i de la lligues guanyades a Tenerife, de les calçotades, de les festes que feiem i el vodka, del barri de Gracia i de les nits de divendres,... de tot. I sobretot, de la meva kuadrilla catalana, dels meus amics. De l'Angi i de l'Agustí. D'en Marc i d'en Reber(?). De la Núria i de la Aida. De la Gloria, de la Cristina, de L'Enric. i sobre tot, com no, del David, que va ser més que un amic (Bocas, trucam!!).

I encara que hagin passat tants anys, recordo nitidament aquells mesos a Barcelona, aquells anys de primavera continua. I de vegades em trobo que estic parlant en català. La meva segona llengua. Al menys sentimentalment.

Nota. Si, ja ho sé, podria haver'hi utilitzat Google Translate per corregir aquest post, però ho volia fer així "a pel". Diculpeu! ;-)