Ovidi Montllor hil zela hamar urte
Oso gutxi dakit nik Ovidi Montllor aktore eta musikariari buruz. Aktorea zela bai, film batzuk egin zituela gogoratzen baitut. Musikari zela, gutxiago, baina arrastoren bat bazegoen nire memorian. Hala ere, parte hartzen dudan zerrenda batean jakin nuen duela gutxi, martxoaren 10ean hain zuzen, bete direla hamar urte haren heriotzaz.
Ovidi Montllor-en webgunea bisitatzeko gomendioa jaso nuen mezu horretan. Eta hori egin dut. Ikusi ditut zenbait gauza interesgarri, nola ez bada. Hala ere mezu hartan aipatzen zen:
"Askorentzat Ovidi Furtivos filma gogoangarriko aktore nagusia da. Baina nahiz eta bere antzerki eta zinema ibilbidea oparoa izan, Montllor-en zaleek bere musika maite dute gehienbat. Ez da oso ezaguna, dena esan behar bada, eta ez bakarrik Espainian, bere eremu naturalean ere ez".
Montllor-ena omen da hurrengo esaldi borobila, marko batean jartzeko modukoa: Badago katalaneraz hitz egitea, idaztea edo pentsatzea maite ez duen jendea. Hitz egitea, idaztea edo pentsatzea maite ez duen jende bera da. To. Itzulpena nirea da, ez da superra, baina ulertzen da zer adierazi nahi zuen Ovidik.
Ovidi Alcoikoa bazen ere, katalantzat zuen bere burua. Hurrengo poema honetan argitzen du.
Eutsi goiari eta carpe diem!
LA CANÇÓ DEL CANSAT
A Joan Fuster
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoiá.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.
Saludos Maite:
He estado varios días fuera de casa (en Bcn y Roses, por cierto) y ahora reparo en este mensaje tuyo.
En una lista, un amigo catalán (mejor dos amigos) hicieron una mención al décimo aniversario de la muerte de Ovidi. Hablaban de él como un referente. He visto también que el último número de la revista Rockdelux publica un especial Ovidi.
Apenas le conocí (alguna película), pero me gusta que se le recuerde también por su música y por actitudes como la que resume esta frase tremenda: "Hay gente a la que no le gusta que se hable, se escriba o se piense en catalán. Es la misma gente a la que no le gusta que se hable, se escriba o se piense".
Gracias por tu comentario.