Edukira salto egin | Salto egin nabigazioara

Tresna pertsonalak

Eibarko peoria, San Blasa baino hobia
Hemen zaude: Hasiera / Blogak / Amatiño / "La reconciliación y los grupos más próximos a ETA"

"La reconciliación y los grupos más próximos a ETA"

Amatiño 2015/02/10 12:05
Inoiz aipatu izan dut, blog beronetan bertan, zein aldaketa nabarmen gutxi sumatzen dut nik euren burua “ezker abertzaletzat” jotzen duen jende arruntaren artean. Hau da, duela hainbat hamarkada Herri Batasunaren magalean hazi eta hezitakoen artean. Inori ez diot oraindik entzun, bat bakarrari ere, nolabaiteko aitorpenik txikiena borroka armatuaren burugabekeriaz, indarkeria onartu ezinaz, zilegiztasunik ezaz, komenigarritasun faltaz, asmatu ez izanaz edo, barrena, zuzendu beharrezko oker-bideaz.
"La reconciliación y los grupos más próximos a ETA"

Juan Mari Uriarte

Alderantziz, hainbati entzunez gero, badirudi lehen arrazoia zutela, orain ere bai, eta aldatu direnak “besteak” direla. Zentzu honetan ezin aproposagoa deritzat Juan Mari Uriartek bere azken liburuan (“La Reconciliación”, 2013) giro horretako militanteen gainean dioenari.

La reconciliación y los grupos más próximos a ETA

Hay grupos y asociaciones que han tenido alguna vinculación manifiesta o encubierta con ETA. En unos casos han colaborado directa o indirectamente con ella. En otros, han jaleado su nombre ensalzándolo. No han sido, el menos en público, instancia crítica a ETA. En alguna fase (sobre todo en aquella que denominaron “socialización del sufrimiento”) produjeron pavor grandiosas manifestaciones al grito de “ETA mátalos”.

Este grupo de ciudadanos ha vivido durante mucho tiempo estrechamente pendiente de las directrices de ETA, que toleraba pocas disensiones. La relación de estos grupos con su entorno exterior próximo o distante ha estado presidida por la prepotencia allí donde se sentían mayoría y por la insumisión allí donde eran minoría. En el clima interno de estos grupos prevalecía una disciplina vivida a base de consignas, a las que la gran mayoría obedecía acríticamente.

El déficit de contacto real con grupos y ambientes diferentes al suyo ha favorecido un pensamiento endogámico que no recibía la riqueza del contraste con otras maneras de pensar. La “conciencia mesiánica” que se alimentaba en ello favorecía la gestación de dóciles ejecutores, mucho más que la creación de personas capaces de crítica y debate. El exceso de utopía que se sembraba en ellos les hacía propensos a alimentar mitos irrealizables (“vencer al Estado”, “construir en Europa un Estado socialista de corte marxista”, etc.).

Costará un tiempo transformar esta manera de relación en un convivir, converger y colaborar requeridos por la cultura de la paz y reclamados por la reconciliación.

Aritz
Aritz dio:
2015/02/10 19:46
Egia galantak esaten ditu, hala ere, ez da konturatzen ETA dagoen lekuan "iglesia" jarriko balu, bere testuak ez lukeela koherentziarik galduko. Batez ere 3. eta 4. parrafoak oso koherente geldituko lirateke, elizkoi ez garenontzat behinik behin.Ikusi! Egin aproba!
Amatino
Amatino dio:
2015/02/10 23:46
Ni ere ez naiz elizkoia, ezta Eibarren esaten dugun moduan "elixatarra" ere, baina ez nator bat zurekin. Aritz izen horrekin... Nik baino urte dexente gutxiago izan behar duzun arren, nik ez dut 60. hamarkadatik hona zuk irudikatzen duzun "iglesiarik" nire inguruan ezagutu.

Zuk proposatzen didazun figura erretoriko hori 3. eta 4. parrafoetan ezartzen ahalegindu arren, niri ez zait inondik ere zuk diozun koherentziarik agertzen.

Edo euskal eliza ezer gutxi ezagutzen duzu ala ezagutu dituzun ale bakanak ez dira batere errepresentatiboak.
Iruzkina gehitu

Erantzuna formulario hau betez utzi dezakezu. Formatua testu arruntarena da. Web eta e-posta helbideak automatikoki klikagarri agertuko dira.

Galdera: Zenbat dira hogei ken bi? (idatzi zenbakiz)
Erantzuna: